Dissenyar una imatge amb valor tecnològic que posi en relleu i faci visible el paper de les dones en la ciència i la missió Hypatia. Desplegar el dibuix a gran escala al desert i capturar-lo mitjançant un satèl·lit. Utilitzar la imatge resultant per enviar un missatge mediàtic en el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència sobre el desplegament de tecnologia a Mart per part d’una missió anàloga íntegrament femenina, i sobre el poder i el valor dels satèl·lits.
Vam planificar instal·lar la macroobra d’art durant els primers SOLs de la missió anàloga Hypatia II. La primera EVA estaria dedicada a preparar el terreny utilitzant cordes de referència, seguida d’una segona i una tercera EVA per desplegar la tela. L’obra estava pensada per quedar instal·lada durant tota la durada de la missió, permetent que el màxim nombre possible de satèl·lits passessin per sobre. Això augmentaria les possibilitats de capturar la imatge abans de recuperar la tela.
L’objectiu era desplegar una superfície de 65 m × 35 m quadrats que fos visible des d’un satèl·lit en òrbita baixa terrestre. Durant la primera EVA marcaríem el terreny utilitzant principis pitagòrics i pràctiques de mesura antigues, ja utilitzades pels egipcis per redibuixar els seus camps quan el Nil retrocedia després de l’estació de pluges. Utilitzant tres cordes de 30 m, 40 m i 50 m, formaríem triangles rectangles perfectes al terra per definir les quatre cantonades de la nostra obra. A partir d’aquí, podríem marcar els diferents píxels de 5 m × 5 m que es cobririen amb tela, formant una empremta visible des de l’aire.
Pla original per al projecte de macroart
Principi de Pitàgores per marcar el terreny
La primera EVA es va desenvolupar sense problemes. Vam marcar el terreny, col·locar les cordes que servirien de guies i desplegar dos rotlles de tela, fixant-los al terra amb pals. Tot i que el procés era físicament exigent, tot avançava segons el pla. Tanmateix, cap a la segona hora van començar a sorgir els problemes. El vent va començar a bufar, i la tela es va estripar d’una manera que impedia que les piquetes la subjectessin correctament. Vam recollir pedres properes per pesar-la, però les ràfegues eren cada cop més fortes, fins i tot movien algunes de les pedres. Aviat va quedar clar que no hi havia res a fer. Vam recollir la tela, abortar l’EVA, tornar a la base i començar a pensar en una solució.
La previsió meteorològica indicava vents forts durant tota la primera setmana, deixant només una finestra de dos dies amb condicions de calma. Això posava en risc el desplegament de la petjada abans dels passos de satèl·lit programats pel SOL 6. Després de deliberar-hi, vam decidir modificar l’obra d’art, passant d’una petjada de 65 m × 35 m a un disseny més senzill: una creu de 40 m × 40 m. Tot i reduir la complexitat del dibuix, una creu de 40 m × 40 m encara requeria desplegar cinc rotlles de lona col·locats un al costat de l’altre, desenrotllant-los al llarg de 40 metres en una direcció i després repetint el procés perpendicularment. A més, el desplegament s’havia de dur a terme portant els nostres motxilles de suport vital de 14 kg, guants i cascos que limitaven la visibilitat només cap endavant, tot depenent exclusivament de la comunicació per ràdio entre nosaltres.
Per totes aquestes raons, inicialment havíem planificat desplegar el diseny al llarg de diversos dies, repartit en diverses EVA. Tanmateix, les noves condicions ens van obligar a completar-ho en una sola sortida, just abans del pas del satèl·lit, per assegurar que el vent no arrossegés el dibuix entre la col·locació i la captura de la imatge. Els passos del satèl·lit d’OpenCosmos estaven programats pel SOL 6, coincidint amb un dia clar i sense vent. No obstant això, es preveien ràfegues de vent de fins a 70 km/h el dia anterior.
Per augmentar les nostres possibilitats d’èxit durant l’EVA del SOL 6, vam decidir preparar el terreny amb antelació. Durant les dues EVA del SOL 4 —quan les condicions meteorològiques no preveien que comprometrien les operacions— vam clavar dues cordes completament perpendiculars de 40 m al terreny, marcant l’esquelet de la creu. També vam recollir i col·locar una sèrie de pedres al llarg de l’esplanada on s’havia de desplegar la creu, de manera que, quan desenrotlléssim la tela al SOL 6, les pedres poguessin col·locar-se immediatament sobre la tela per assegurar-la.
El SOL 6, vam començar l’EVA a l’alba i vam treballar a màxima intensitat durant dues hores per desplegar la creu a temps. Un cop la tela estava al seu lloc, vam fer volar un dron per verificar que la creu era correctament ortogonal i tenia les dimensions desitjades. Afortunadament, el temps es va mantenir tranquil durant tot el dia, i el dibuix es va desplegar completament durant ambdós passos del satèl·lit. A la tarda, l’equip va dur a terme una altra EVA per recollir les teles, evitant que el vent se les emportés, ja que s’esperaven ràfegues més fortes l’endemà.
La creu va ser capturada amb èxit pel satèl·lit MANTIS d’OpenCosmos, l’empresa amb la qual vam col·laborar en aquest projecte artístic. Vam rebre la imatge uns dies més tard, quan vam sentir una enorme sensació d’alleujament i satisfacció. Però aquesta acció mai no va ser només qüestió de geometria o de captura per satèl·lit. La instal·lació formava part del projecte Women Leave Their Mark, projecte artístic de gran escala al desert amb finalitat de conscienciació espacial creat per Hypatia Mars per commemorar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència 2025. En construir físicament una marca visible des de l’espai, sota les restriccions operatives d’una simulació planetària, vam transformar el desert en un laboratori científic i, al mateix temps, en un acte simbòlic.
