Enginyeria
Estació d’imatge satel·lital
El projecte proposa la instal·lació d’un sistema d’antena de baix cost —basat en una antena dipol, una Raspberry Pi i un dongle USB de ràdio— per rebre imatges de satèl·lit NOAA en temps real.
Aquesta configuració, ja provada a través d’un programa de l’SGAC, permet a les astronautes monitorar la meteorologia i el terreny local, connectar-se a la xarxa global SatNOGS i participar en activitats pràctiques de comunicació per satèl·lit.
Desplegaments previs en països com les Filipines, Egipte, Etiòpia i Rwanda han demostrat l’èxit del projecte en l’empoderament de comunitats mitjançant tecnologia espacial aplicada. A la base marciana, el projecte proporcionara recursos que permetra a aficionats de l’espai i al públic general interactuar amb operacions reals de satèl·lits, programar la descàrrega de passades de satèl·lit i participar en activitats educatives. També té com a objectiu crear una comunitat global a través de seminaris web, accions de divulgació i suport a la instal·lació de noves antenes, contribuint així a una major conscienciació i participació en el sector espacial.
Enginyeria
Impressió 3D d’eines a Mart
La fabricació additiva és una tecnologia clau per a les futures missions espacials, ja que permet augmentar l’autonomia i la flexibilitat en entorns on el reabastiment és limitat. Aquest projecte va analitzar l’ús de la impressió 3D en un entorn anàleg a Mart a la Mars Desert Research Station (MDRS) durant una missió de 12 SOLs. L’estudi es va centrar en la integració d’una impressora 3D de deposició de material fos (FDM) dins de les operacions quotidianes de la missió, donant suport a activitats de recerca, enginyeria i divulgació, i utilitzant PLA reciclat com a material d’impressió.
El projecte va incloure el disseny i la fabricació de components estructurals per a sistemes de suport de panells solars, amb peces de prova pensades per resistir factors ambientals com el vent i la pols. Aquests elements es van instal·lar a l’exterior durant activitats extravehiculars (EVAs) per exposar-los a condicions anàlogues realistes. Paral·lelament, la impressora 3D es va utilitzar per fabricar eines funcionals per al treball de camp geològic, fet que va permetre adaptar ràpidament els dissenys i produir eines sota demanda en un entorn remot i amb recursos limitats. A més, el projecte va tenir un component de divulgació educativa mitjançant la fabricació d’eines dissenyades per estudiants en el marc d’un concurs. Alguns dels dissenys seleccionats es van imprimir i preparar per al seu ús durant la missió anàloga, posant de manifest el potencial de la impressió 3D com a eina educativa i d’inspiració. Al llarg de la missió, la impressora va funcionar de manera continuada per avaluar com s’integrava en el dia a dia d’un hàbitat planetari simulat i identificar possibles limitacions operatives rellevants per a futures missions espacials.
