A partir d’una campanya d’experiments en microgravetat amb vols parabòlics, organitzats per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, cinc tripulants d’Hypatia van provar els efectes de l’absència de gravetat sobre el seu cos i cervell.
Els dies 8 i 9 de maig, les astronautes anàlogues d’Hypatia van viure fins a 180 segons de microgravetat acumulada, al cel de Catalunya. L’efecte es va aconseguir a partir d’una sèrie de vols parabòlics fets amb un avió d’acrobàcies Pitts Special S2B de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell.
L’objectiu era reproduir una de les condicions més complicades de recrear en les missions anàlogues: la diferència de gravetat, un aspecte que no havia estat investigat fins ara per part d’Hypatia.
Els vols parabòlics consisteixen en posar l’avió en una trajectòria parabólica amb una sustentació nul·la, i amb el motor compensant el fregament de l’aire, fent que la única força que actui sobre l’avió sigui la de la gravetat. Això fa que, atès que dins de l’avió també s’aplica únicament aquesta força, durant aproximadament 9 segons, a dins de la cabina es pugui experimentar la microgravetat, popularment coneguda com a “gravetat zero”.
La campanya d’experiments va permetre començar dues línies de recerca. D’una banda, amb la col·laboració amb el doctor Antoni Pérez Poch, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), expert en vols parabòlics, s’estudiaran els efectes de la microgravetat en el sistema cardiovascular de les astronautes.
De l’altra, la professora Elisa Raffaella Ferre, del Birkbeck University of London, especialista en l’estudi dels efectes de la microgravetat sobre el cervell, compararà els efectes cognitius dels vols parabòlics amb els de les condicions d’aïllament que viuran les tripulants d’Hypatia III a l’Àrtic.
L’Estela: Un indicador d’ingravidesa que serà la mascota d’Hypatia III
Així com la mascota Rise va viatjar amb els tripulants d’ARTEMIS II fins a la Lluna, fa unes setmanes, l’associació Hypatia Mars va organitzar un concurs de dibuix per a nenes i nens de 6 a 12 anys, per dissenyar una mascota per a la missió Hypatia III.
Es van rebre més de dues centes propostes i, a través de prop d’un miler de votacions al web, es va escollir la guanyadora: l’Estela, un disseny de Sofía Sebastián Loktieva, de 9 anys. Aquesta mascota, impresa en 3D, a més d’acompanyar les tripulants a l’Àrtic, també va ser dins de la cabina durant els vols parabòlics, per fer d’indicador d’ingravidesa: quan a la cabina de l’avió s’entrava en gravetat zero, la mascota flotava.
Com a premi, la Sofía i la seva família van tenir l’oportunitat de presenciar els vols parabòlics a l’Aeroclub de Sabadell, on a més de veure com la seva mascota s’enlairava, van poder interactuar amb les tripulants d’Hypatia i saber-ne més sobre els experiments que s’estaven fent.
Una prova pilot per SpaceGenFish, un projecte que serà a l’Estació Espacial Internacional
A banda d’estudiar els efectes de la microgravetat en el cos de les tripulants, els vols parabòlics també van servir de prova pilot del projecte SpaceGenFish, liderat per la doctora Laia Ribas, investigadora a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i tripulant d’Hypatia I.
Aquest projecte, seleccionat per la Agència Espacial Espanyola i l’Agència Espacial Europea, és un dels estudis que es faran a l’Estació Espacial Internacional, i té com a objectiu principal explorar la viabilitat de l’aqüicultura a l’espai. A més, s’estudiaran els efectes de la microgravetat i la radiació sobre l’epigenètica, és a dir, els canvis que es produeixen en la informació del material genètic dels peixos pel fet d’estar en aquestes condicions.
Amb tot, els vols parabòlics i la recerca que se’n deriva són un pas més per fer que les missions Hypatia s’apropin al màxim al que seria fer ciència d’excel·lència en una missió espacial real, amb l’objectiu de provar no només protocols i tecnologies, sinó també identificar com funciona el cos en un entorn extrem i unes condicions molt diferents a les de la Terra.