Mònica Roca i Aparici

Els satèl·lits que orbiten Mart han d’estar posicionats amb gran precisió, tant pel que fa a la seva òrbita com a la seva localització sobre la superfície marciana. També és important mesurar l’elevació del terreny de Mart, determinar-ne els paràmetres físics i poder cartografiar la seva superfície. Un dels instruments clau per a aquest propòsit són els altímetres radar, que mesuren l’alçada de la superfície situada sota el satèl·lit. Els altímetres radar ja s’utilitzen a la Terra per cartografiar diferents tipus de superfícies, com ara oceans, terres emergides, glaceres i casquets polars, així com el camp gravitatori de la Terra (el geoide).

De la mateixa manera que a la Terra, els altímetres radar són excel·lents candidats per cartografiar la superfície de Mart i, com passa amb els instruments d’observació terrestre que orbiten el planeta, també cal calibrar-los per garantir mesures precises. Aquest projecte té com a objectiu utilitzar les tècniques radar més avançades per calibrar satèl·lits en òrbita terrestre, com ara el Sentinel-3 A i B, amb la finalitat de mesurar l’elevació de la superfície terrestre o, de manera equivalent, la de la superfície de Mart. Instal·larem una seu de calibratge a l’MDRS que inclou un reflector triedre i una estació GNSS.

Els drons s’utilitzen de manera habitual per cartografiar la superfície de la Terra, fent ús dels diferents tipus de sensors, des de càmeres òptiques fins a sistemes LIDAR. També es poden utilitzar per cartografiar la superfície de Mart, com ja ha fet l’Ingenuity, el dron helicòpter de la missió Perseverance de la NASA. En aquest projecte, farem volar un dron dissenyat tenint en compte la tènue atmosfera marciana (aproximadament un 2 % de la de la Terra), que embarcarà una càmera òptica específica per cartografiar la superfície de Mart, o en aquest cas, l’MDRS i el seu entorn. El pla de vol es dissenyarà i el processament de dades es desenvoluparà en col·laboració amb la Universitat Embry-Riddle, a Florida.

El cos femení i la seva reacció a condicions extremes o semi-extremes no estan encara prou ben enteses. Els estudis sobre factors humans s’han centrat tradicionalment en el cos masculí. Hi ha una manca d’informació i de dades sobre el comportament del cos femení sota determinades condicions extremes a les quals s’han d’enfrontar els astronautes durant les seves missions, i més concretament durant les caminades espacials o activitats extra-vehiculars (EVA). L’MDRS és un lloc ideal per dur a terme un estudi d’aquest tipus i recollir dades d’astronautes anàlogues, que posteriorment puguin ser analitzades per centres de recerca en factors humans com l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Aquest estudi es durà a terme durant la missió MDRS Crew 310 (Hypatia II), en què les membres de la tripulació portaran instrumentació com ara rellotges Garmin, que mesuraran constants vitals com la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la temperatura corporal, la saturació d’oxigen a la sang, etc., tant durant les activitats quotidianes com durant les activitats extravehiculars, preferentment sotmeses a condicions semi-extremes. Les dades estan sent analitzades per un equip del centre de recerca ISGlobal, liderat pel Dr. Juan Ramon González com a investigador principal (IP).