Helena Arias Casals

 La fabricació additiva és una tecnologia clau per a les futures missions espacials, ja que permet augmentar l’autonomia i la flexibilitat en entorns on el reabastiment és limitat. Aquest projecte va analitzar l’ús de la impressió 3D en un entorn anàleg a Mart a la Mars Desert Research Station (MDRS) durant una missió de 12 SOLs. L’estudi es va centrar en la integració d’una impressora 3D de deposició de material fos (FDM) dins de les operacions quotidianes de la missió, donant suport a activitats de recerca, enginyeria i divulgació, i utilitzant PLA reciclat com a material d’impressió.

El projecte va incloure el disseny i la fabricació de components estructurals per a sistemes de suport de panells solars, amb peces de prova pensades per resistir factors ambientals com el vent i la pols. Aquests elements es van instal·lar a l’exterior durant activitats extravehiculars (EVAs) per exposar-los a condicions anàlogues realistes. Paral·lelament, la impressora 3D es va utilitzar per fabricar eines funcionals per al treball de camp geològic, fet que va permetre adaptar ràpidament els dissenys i produir eines sota demanda en un entorn remot i amb recursos limitats. A més, el projecte va tenir un component de divulgació educativa mitjançant la fabricació d’eines dissenyades per estudiants en el marc d’un concurs. Alguns dels dissenys seleccionats es van imprimir i preparar per al seu ús durant la missió anàloga, posant de manifest el potencial de la impressió 3D com a eina educativa i d’inspiració. Al llarg de la missió, la impressora va funcionar de manera continuada per avaluar com s’integrava en el dia a dia d’un hàbitat planetari simulat i identificar possibles limitacions operatives rellevants per a futures missions espacials.

Aquest projecte té com a objectiu la captura d’imatges del cel marcià amb finalitats de divulgació científica i educació astronòmica, adreçades a un públic ampli que inclou estudiants, professorat, persones aficionades a l’astronomia i la comunitat investigadora. Les observacions s’han realitzat mitjançant el telescopi RCOS Ritchey-Chrétien de 16 polzades, un instrument especialment adequat per a l’observació de cel profund gràcies a la seva òptica d’alta resolució i als seus sistemes avançats de seguiment, que permeten obtenir imatges d’alta qualitat de galàxies, nebuloses i cúmuls estel·lars.

Un dels principals objectius és apropar l’exploració de l’espai profund més enllà de la Terra a través de l’astrofotografia, utilitzant objectes celestes amb noms populars i evocadors com a eina de connexió amb el públic. Mitjançant aquestes imatges, es pretén fomentar l’interès per la recerca científica, facilitar la comprensió de processos astrofísics com la formació estel·lar o l’evolució galàctica, i promoure l’ús de dades reals en entorns educatius.

Aquest projecte estudia els canvis en la composició corporal de les astronautes anàlogues de la missió Hypatia II a la Mars Desert Research Station (MDRS), amb l’objectiu de desenvolupar i refinar protocols de seguiment de les adaptacions fisiològiques en entorns anàlegs a l’espai. La recerca se centra en l’anàlisi de com factors com l’aïllament, la càrrega física i les condicions ambientals poden influir en la composició corporal durant missions de curta durada que simulen l’exploració interplanetària. La metodologia combina avaluacions prèvies, durant i posteriors a la missió, integrant dades antropomètriques, fisiològiques i de biomarcadors. Les astronautes van seguir un protocol estructurat d’entrenament físic abans i durant la missió, validat per especialistes, mentre que els seus hàbits alimentaris van ser analitzats per establir una línia de base orientada a mantenir una ingesta equilibrada de nutrients. El monitoratge fisiològic es va dur a terme mitjançant tecnologia wearable i l’anàlisi de mostres biològiques, amb l’objectiu d’obtenir una visió integral de la dinàmica de la composició corporal en condicions anàlogues a l’espai. Aquest estudi pretén contribuir a la definició de metodologies sòlides i reproduïbles per al seguiment de la composició corporal en missions espacials simulades, aportant coneixement rellevant per al disseny de futures missions de llarga durada.

L’aigua és un recurs escàs i preciós a Mart; per tant, el reciclatge de l’aigua és la base de l’autosuficiència. Gràcies a un tap d’ampolla (Light Pills) dissenyat per una de les membres de la tripulació d’Hypatia I, Helena Arias, intentarem generar aigua potable a partir de dipòsits amb peixos i, alhora, generar llum, dos elements molt útils per viure en llocs remots com Mart.